Nadie tiene la exclusiva de Jesús

Publicado: 26 septiembre, 2012 en BIBLIA
Etiquetas:, , , ,

26 Tiempo ordinario (B) Marcos 9, 38-43.45.47-48
NADIE TIENE LA EXCLUSIVA DE JESÚS
JOSÉ ANTONIO PAGOLA, vgentza@euskalnet.net
SAN SEBASTIÁN (GUIPUZCOA).

ECLESALIA, 26/09/12.- La escena es sorprendente. Los discípulos se acercan a Jesús con un problema. Esta vez, el portador del grupo no es Pedro, sino Juan, uno de los dos hermanos que andan buscando los primeros puestos. Ahora pretende que el grupo de discípulos tenga la exclusiva de Jesús y el monopolio de su acción liberadora.

Vienen preocupados. Un exorcista, no integrado en el grupo, está echando demonios en nombre de Jesús. Los discípulos no se alegran de que la gente quede curada y pueda iniciar una vida más humana. Solo piensan en el prestigio de su propio grupo. Por eso, han tratado de cortar de raíz su actuación. Esta es su única razón: “no es de los nuestros”.

Los discípulos dan por supuesto que, para actuar en nombre de Jesús y con su fuerza curadora, es necesario ser miembro de su grupo. Nadie puede apelar a Jesús y trabajar por un mundo más humano, sin formar parte de la Iglesia. ¿Es realmente así? ¿Qué piensa Jesús?

Sus primeras palabras son rotundas: “No se lo impidáis”. El Nombre de Jesús y su fuerza humanizadora son más importantes que el pequeño grupo de sus discípulos. Es bueno que la salvación que trae Jesús se extienda más allá de la Iglesia establecida y ayude a las gentes a vivir de manera más humana. Nadie ha de verla como una competencia desleal.

Jesús rompe toda tentación sectaria en sus seguidores. No ha constituido su grupo para controlar su salvación mesiánica. No es rabino de una escuela cerrada sino Profeta de una salvación abierta a todos. Su Iglesia ha de apoyar su Nombre allí donde es invocado para hacer el bien.

No quiere Jesús que entre sus seguidores se hable de los que son nuestros y de los que no lo son, los de dentro y los de fuera, los que pueden actuar en su nombre y los que no pueden hacerlo. Su modo de ver las cosas es diferente: “El que no está contra nosotros está a favor nuestro”.

En la sociedad moderna hay muchos hombres y mujeres que trabajan por un mundo más justo y humano sin pertenecer a la Iglesia. Algunos ni son creyentes, pero están abriendo caminos al reino de Dios y su justicia. Son de los nuestros. Hemos de alegrarnos en vez de mirarlos con resentimiento. Los hemos de apoyar en vez de descalificar.

Es un error vivir en la Iglesia viendo en todas partes hostilidad y maldad, creyendo ingenuamente que solo nosotros somos portadores del Espíritu de Jesús. El no nos aprobaría. Nos invitaría a colaborar con alegría con todos los que viven de manera evangélica y se preocupan de los más pobres y necesitados.

NO ONE OWNS JESUS FOR HIMSELF

José Antonio Pagola. Translator: José Antonio Arroyo

It is an unusual scene. The disciples come to Jesus with an unusual question. This time, however, it is not Peter, but John, the one to speak out. This was one of the two brothers who had been asking for the first places in heaven! Now, apparently, he wants the apostles to own the exclusive privilege or rights to work miracles.

They seem worried. Someone, who is not one of them, has been seen casting out demons in the name of Jesus. The disciples, obviously, are not too happy to see people being cured and recovered their health. They are simply worried about their own exclusive privilege as disciples of Jesus. They just want such practices to be stopped: “Because he is not one of us.”

The disciples take for granted that, in order to act in the name of Jesus and have the healing power, one has to be a member of their group. No one can use the name of Jesus and help other human beings without becoming members of the Church.

Is that true? What does Jesus say about this? Jesus’ immediate response was absolutely clear: “You must not stop him.” The name of Jesus and his healing and humanizing power are more important than His small group of disciples. The salvation that Jesus was to bring about is greater than any established church and must be used to help everyone to live better lives. No one should consider such privilege as an exclusive right.

Jesus does away with any kind of sectarianism among his disciples. The apostles were not chosen to control the Messianic salvation. Christ is not the Rabbi of an independent school but the Prophet for the salvation of everyone. His Church must uphold His name anytime it is invoked to do good.

Jesus does not want his followers speak about ours and those who are not ours; those inside and outside, those who can act in His name and those who cannot. Jesus sees things differently: “Anyone who is not against us is for us.”

In our modern societies, there are many men and women who work for a beter and more just world without being members of any Church. Some of these people, in fact, are not even believers; yet, they show ways to the kingdom of God and His justice. They can be considered to be ours. We should be happy because of them, rather than feel resentful for their competition. We must encourage them and never doubt about their intentions.

It is certainly wrong living in a Church and seeing only hostilities and evil around us, if we consider that we alone are carriers of the Spirit and message of Jesus. He would never support such attitude. Rather, Jesus would encourage us to welcome everyone who adopts the evangelical lifestyle and works with the poor and the needy.

 

INORK EZ DU JESUSEN ESKLUSIBARIK

José Antonio Pagola. Itzultzailea: Dionisio Amundarain

Harrigarria da pasadizoa. Problema batekin hurbildu zaizkio ikasleak Jesusi. Oraingoan, ez da Pedro taldearen bozemailea, baizik Joan, lehen postuen bila dabiltzan bi anaietarik bat. Oraingo honetan, Jesusen esklusiba eta haren egintza askatzailearen monopolioa ikasleen taldeak izan ditzan nahi du.

Kezka hau dute. Exorzista bat, taldekoa ez dena, deabruak botatzen ari da Jesusen izenean. Ikasleak ez dira pozten jendea sendaturik ikusteaz eta gizatasun handiagoko bizitza egin ahal izateaz. Soilik, beren taldearen izen handia dute gogoan. Horregatik, errotik moztu nahi izan dute exorzista haren jarduera. Hau dute arrazoi bakarra: «ez da gutakoa».

Ikasleak jakindakotzat eman dute hau: Jesusen izenean eta haren indar sendatzaileaz jardun ahal izateko, beren taldekoa izan behar du. Ezin aipa dezake inork ere Jesusen izena, ezta mundua gizatasun handiagokoa egiteko lan egin ere, Elizako kide izan gabe. Horrela ote egiaz? Zer dio Jesusek?

Biribilki erantzun die Jesusek: «Ez iezaiozue eragotzi». Jesusen Izena eta indar gizatargarria garrantzizkoagoak dira ikasleen talde koxkorra baino. On da Jesusek dakarren salbazioa zabaltzea eraikitako Eliza baino harago, eta jendeari gizatasun handiagoz bizitzen laguntzea. Jokabide hori ez litzateke hartu behar sekula konpetentzia desleialtzat.

Bere jarraitzaileen artean hautsi egin nahi luke Jesusek tentazio sektario oro. Ez du eratu bere taldea mesiastar salbazio kontrolatzeko. Jesus ez da eskola itxi bateko lege-maisu, baizik guztiei eskainia den salbazioaren Profeta. On egiteko hots egina den toki guztietan sostengatu behar du Elizak haren Izena.

Jesusek ez du nahi bere jarraitzaileek hitz egin dezaten gureez eta gure ez direnez, barnekoez eta kanpokoez, bere izenean jardun dezaketenez eta ez dezaketenez. Beste bat du bere ikusmoldea: «Gure kontra ez dagoena, gure alde dago».

Gizarte modernoan gizon-emakume asko ari da mundua zuzenago eta gizatarrago egin nahiz, Elizako kide izan gabe. Batzuk ez dira fededun ere, baina Jainkoaren erreinuari eta haren zuzenbideari bideak irekin ari zaizkie. Gutakoak dira. Maitasuna behar diegu agertu, errezeloz begiratu ordez. Sostengua behar diegu eskaini, deskalifikatu ordez.

Oker handia da Elizan bizitzea, alde guztietan etsaigoa eta gaiztakeria ikusiz; pentsatuz, gizagaixo baten moduan, gu geu bakarrik garela Jesusen Espirituaren eramaile. Jesusek ez liguke horrelakorik onetsiko. Aitzitik, ebanjelioaren arabera bizi eta pobreenez eta premia handiagoa dutenez kezkatzen direnekin lankide izatera gonbidatuko gintuzke.

 

NINGÚ NO TÉ L’EXCLUSIVA DE JESÚS

José Antonio Pagola.Traductor:Francesc Bragulat

L’escena és sorprenent. Els deixebles s’acosten a Jesús amb un problema. Aquesta vegada, el portador del grup no és Pere, sinó Joan, un dels dos germans que van buscant els primers llocs. Ara pretén que el grup de deixebles tingui l’exclusiva de Jesús i el monopoli de la seva acció alliberadora.

Estan preocupats. Un exorcista, no integrat en el grup, treu dimonis en nom de Jesús. Els deixebles no s’alegren que la gent quedi curada i pugui iniciar una vida més humana. Només pensen en el prestigi del seu propi grup. Per això, han procurat de tallar d’arrel la seva actuació. Aquesta és la seva única raó: “no és dels nostres”.

Els deixebles donen per fet que, per actuar en nom de Jesús i amb la seva força guaridora, cal ser membre del seu grup. Ningú no pot apel•lar a Jesús i treballar per un món més humà, sense formar part de l’Església. És realment així? Què en pensa Jesús?

Les seves primeres paraules són rotundes: “No li ho impediu”. El nom de Jesús i la seva força humanitzadora són més importants que el petit grup dels seus deixebles. És bo que la salvació que porta Jesús s’estengui més enllà de l’Església establerta i ajudi la gent a viure de manera més humana. Ningú no ho ha de veure com una competència deslleial.

Jesús trenca qualsevol temptació sectària en els seus seguidors. No ha constituït el seu grup per controlar la seva salvació messiànica. No és rabí d’una escola tancada sinó Profeta d’una salvació oberta a tothom. La seva Església ha de donar suport al seu nom allà on és invocat per fer el bé.

Jesús no vol que entre els seus seguidors es parli dels qui són dels nostres i dels qui no ho són, dels de dins i dels de fora, dels que poden actuar en el seu nom i dels que no ho poden fer. La seva manera de veure les coses és diferent: “Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres”.

En la societat moderna hi ha molts homes i dones que treballen per un món més just i més humà sense pertànyer a l’Església. Alguns ni tan sols són creients, però estan obrint camins al regne de Déu i la seva justícia. Són dels nostres. Hem d’alegrar-nos-en en comptes de mirar-los amb ressentiment. Els hem de donar suport en lloc de desqualificar-los.

És un error viure en l’Església veient a tot arreu hostilitat i maldat, creient ingènuament que només nosaltres som portadors de l’Esperit de Jesús. Ell no ens ho aprovaria. Ens convidaria a col•laborar amb alegria amb tots els qui viuen de manera evangèlica i es preocupen dels més pobres i necessitats.

NINGUÉN TEN A EXCLUSIVA DE XESÚS.

José Antonio Pagola.Traduciu:Xaquín Campo

A escena é sorprendente. Os discípulos achéganse a Xesús cun problema. Esta vez, o dirixente do grupo non é Pedro, senón Xoán, un dos dous irmáns que andan a buscar os primeiros postos.

Agora pretende que o grupo de discípulos teña a exclusiva de Xesús e o monopolio da súa acción liberadora. Veñen preocupados.

Un exorcista, non integrado no grupo, está botando demos en nome de Xesús. Os discípulos non se alegran de que a xente quede curada e poida iniciar unha vida máis humana. Só pensan no prestixio do seu propio grupo. Por iso, trataron de cortar de raíz a súa actuación. Esta é a súa única razón: “non é dos nosos”.

Os discípulos dan por suposto que, para actuar en nome de Xesús e coa súa forza curadora, é necesario ser membro do seu grupo. Ninguén pode apelar a Xesús e traballar por un mundo máis humano, sen formar parte da Igrexa. É realmente así? Que pensa Xesús? As súas primeiras palabras son rotundas: “Non llelo impidades”.

O Nome de Xesús e a súa forza humanizadora son máis importantes que o pequeno grupo dos seus discípulos. É bo que a salvación que trae Xesús se estenda máis aló da Igrexa establecida e axude ás xentes a vivir de xeito máis humano. Ninguén ten de vela como unha competencia desleal.

Xesús rompe toda tentación sectaria nos seus seguidores. Non constituíu o seu grupo para controlar a súa salvación mesiánica. Non é rabino dunha escola pechada, senón Profeta dunha salvación aberta a todos. A súa Igrexa ha de apoiar o seu Nome alí onde é invocado para facer o ben.

Non quere Xesús que entre os seus seguidores se fale dos que son nosos e dos que non o son, dos de dentro e os de fóra, dos que poden actuar no seu nome e os que non poden facelo. O seu modo de ver as cousas é diferente: “O que non está contra nós está a favor noso”.

Na sociedade moderna hai moitos homes e mulleres que traballan por un mundo máis xusto e humano sen pertenceren á Igrexa. Algúns nin son crentes, pero están abrindo camiños ao reino de Deus e a súa xustiza. Son dos nosos.

Temos de alegrarnos no canto de miralos con resentimento. Témolos de apoiar no canto de descualificalos.

É un erro vivir na Igrexa vendo en todas partes hostilidade e maldade. Crendo inxenuamente que só nós somos portadores do Espírito de Xesús. El non nos aprobaría tal. Invitaríanos a colaborarmos con alegría con todos os que viven de xeito evanxélico e se preocupan dos máis pobres e necesitados. (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

Anuncios
comentarios
  1. […] Nadie tiene la exclusiva de Jesús, por J. A. Pagola en […]

    Me gusta